Nedant al mar a l’hivern:

Acaba de sonar el despertador i com cada dissabte al matí preparo les coses per anar a l’entrenament del club al Parc del Fòrum que és on tenim la seu. Avui fa una mica més de mandra, perquè ahir hi va haver tempesta i pluja i, normalment, hi ha mala mar, amb onades altes. Tot i això, surto de casa per fer costat als companys i companyes que de segur aniran a entrenar.
Arribo al club amb el cel una mica ennuvolat -sense rastre de tempesta- i amb fred. Aquest fred és un avançament de com trobaré l’aigua.

Abans però, fem una estona de gimnàstica -per escalfar- perquè l’entrenador ens diu que va molt bé pel CORE i per evitar lesions. Com bons Swimmers fem la gimnàstica. Comença a sortir el sol i la mar ja no es veu tan moguda com semblava.

En acabar amb els exercicis anem als vestuaris per posar-nos el neoprè i ara si, arriba el moment de fer el tastet de l’aigua a l’hivern: 13 graus. Buf.

Per qui no ho ha fet mai, us haig de dir que els primers minuts són estremidors, el fred -especialment a la cara- fa que notis la sensació típica de clavar-hi agulles una sensació molt desagradable. Però al cap de poc t’acostumes i ja no ho notes tant, només una mica de fred en general.

Per tot plegat ja som a mig matí, ara tenim un dia clar, lluent, amb un sol estiuenc i la mar molt més plana del que esperàvem. Comencem a nedar i després dels minuts d’aclimatació entenem perquè som a l’aigua, nedant. Les sensacions de llibertat, de solitud i a la vegada de companyia, la tranquil·litat de nedar sense presses, al teu ritme, i de tant en tant parar per ajuntar-te amb els companys i companyes que venen més enrere, fer broma i continuar nedant i gaudint.
A l’hivern l’entrenador només ens deixa estar a l’aigua una hora, per ell la seguretat és molt important i nosaltres agraïm que es preocupi. Nedem amb total seguretat i tranquil·litat sabent que tenim al costat la nostra barca de suport.

Sortim de l’aigua, anem al vestuari, cap a les dutxes d’aigua calenta per recuperar temperatura i refer-nos. Aprofitem per comentar com ha anat l’entrenament i que bé que ho hem passat.

Després com cloenda del matí ens ajuntem al bar per recuperar forces i beure o menjar alguna cosa. Per descomptat les converses giren al voltant de l’activitat que acabem de fer i van derivant en altres temes.

De mica en mica els companys i companyes van marxant i camí cap a casa penso quina sort que he superat la mandra del matí.