Avui preguntem al Carlos –integrant del club d’aigües obertes Barcelona Swimmers– que representa el mar per ell.

Diuen que la mar ho sana tot. Això és cert, potser és el sabor salat entrant per la boca, el vaivé de l’onatge, el xipolleig, el so perenne de les aigües en etern moviment o la temperatura gelada quan nedem a l’hivern i ens adoba l’esperit d’un bell sadomasoquisme. Tot això fa que tingui un efecte alliberador i narcòtic en nosaltres. Em considero una persona amb una profunda connexió amb la mar. La mar sempre ha estat ficat en els meus records, ja sigui jugant amb la meva germana en interminables platges del Pacífic quan érem nens, ja sigui acampant amb els meus amics menjant pa amb solitud, ja sigui en les històries de por envoltades en una fogata amb la mar com a so de fons, ja sigui corrent ones, ja sigui veient el Sunset amb el cor trencat. No obstant això, des que estic en el club d’aigües obertes Barcelona Swimmers, sento que la connexió que tinc amb la mar és més profunda, on cada dissabte ens submergim dins de les seves aigües. De totes les meves addiccions passades, aquesta sens dubte és la més rica, la més sana, la més diàfana i l’única (ho sé) que m’acompanyarà tota la meva vida.

 Amb el club d’aigües obertes Barcelona Swimmers, he compartit més temps surant en l’aigua que en terra ferma. Jo crec que no compartim un hobby o passatemps, sinó un mode de vida, un estil de veure les coses o conrear l’art de la paciència que es guanya en nedar contra corrent en mar oberta, on l’única referència per a guiar-nos en un horitzó obtús és un puntet negre que veiem al lluny. Hi ha una cosa màgica i onírica d’estar a centenars de metres (o diversos quilòmetres) mar endins, surant davant la immensitat i veure els nostres rostres de calma i assossec.

I saber que després de cada travessia que recorrem, ens acomiadem amb una frase que reflecteix la nostra comunitat en solitari: a la pròxima, ens veiem en la mar.

I ara us preguntem: que representa per a vosaltres?